Anna Rebollar García

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: tancament del diari

En la darrera entrada del diari faré un repàs per la que ha estat la meva experiència com a docent de pràctiques. 

En la fase d’observació, a la qual vaig dedicar dues setmanes i mitja, vaig descobrir com funciona un centre educatiu d’educació secundària. Vaig acompanyar la meva mentora a les aules de segon i quart d’ESO, en les quals vaig poder observar, de primera mà, l’aplicació completa de l’Aprenentatge Basat en Projectes, de la qual fins al moment només en coneixia la teoria. Just vaig començar les pràctiques quan els de segon feien un projecte que més tard, a la reunió de docents de llengües, va ser objecte d’una reflexió molt crítica per part dels docents, que van reconèixer que no l’havien estudiat bé i que no havia acabat de resultar productiva. Aquest primer contacte va provocar en mi les primeres reflexions: és eficaç l’ABP? D’entrada, vaig pensar que no: només havia vist un projecte i, precisament, no havia resultat útil. L’observació de les següents classes em va fer canviar d’opinió, tot i que no vaig quedar satisfeta fins a la fase d’intervenció acompanyada, en què vaig poder obtenir suficients evidències d’aquest tema gràcies a l’observació de diversos grups, a més dels mencionats, i vàries assignatures.

A més d’observar classes, vaig poder assistir a reunions i també vaig realitzar una entrevista al director, en la qual vaig recopilar informació que em va resultar molt útil de cara a l’enfocament de diversos reptes del màster. A les reunions vaig poder veure el treball en xarxa que es du a terme a l’Institut Matadepera, el qual coincidia amb tots els requisits que més tard vaig descobrir que convé complir per tal d’assegurar el funcionament d’aquesta metodologia docent.

En la fase d’intervenció acompanyada em vaig centrar, sobretot, en el grup de 2n d’ESO D, ja que és en el qual vaig aplicar més tard la meva SA. Vaig procurar que comencessin a agafar confiança, que s’adonessin que jo era allà i que de mica en mica anava prenent protagonisme. Em van acceptar prou bé: no van trigar a demanar-me ajuda en la resolució dels exercicis, em demanaven que m’apropés per corregir faltes, inclús van començar a demanar-me permís per anar al lavabo. Em vaig sentir molt acollida i vaig gaudir del que ja començava a assemblar-se a la tasca docent que desenvoluparia a la següent fase, tot i que, en aquell moment no ho sabia, encara em calia aprendre molt.

Finalment, en la fase d’intervenció autònoma, vaig viure en primera persona la dificultat d’idear una SA. Cal tenir en compte una gran diversitat de factors, a més de procurar treballar de manera conscient i activa les competències seleccionades. Cal que la proposta sigui atractiva per als alumnes, però també ha de ser molt productiva a acadèmicament, de manera que cal trobar l’equilibri.  Els objectius han de ser, precisament, objectius i realistes, i cal tenir en compte la dinàmica de la classe, els casos NESE, els coneixements previs, les competències transversals, etc. Una vegada ideada i acceptada per la meva mentora, vaig poder aplicar-la i, per sort, vaig anar resolent aquells imprevistos que no havia imaginat. El resultat del producte final, però, és representatiu del fet que encara cal millorar i que l’experiència, de fet, és el recurs més útil per evitar aquest tipus de situacions. 

Al llarg de totes les fases m’han acompanyat les pràctiques reflexives dels diversos autors que conformen el recurs bibliogràfic del repte (2021), al qual m’he anat referint a cada entrada i m’ha anat guiant en l’hàbit reflexiu que he practicat i establert al llarg de les pràctiques. 

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: tancament del diari

Amb aquesta entrada inicio el tancament del diari de pràctiques, que m’ha acompanyat al llarg de tota la meva estada a l’Institut Matadepera.

L’experiència com a docent de pràctiques ha resultat completament enriquidora. No ho dubtava quan la vaig començar, però tampoc imaginava la manera com podia arribar a impactar en la meva vocació, que descobreixo ara més present que mai, i en la meva manera de percebre aquesta professió. Haig de confessar que, abans de començar les pràctiques i durant la primera setmana, em preocupava descobrir, després de tants anys volent ser docent, que verdaderament no m’apassionava. Fins al moment coneixia experiències d’amigues, de la meva mare, de conegudes que ja s’hi dediquen, però encara temia perquè no m’omplís, no tingués la paciència suficient, no m’acabés de trobar en una aula explicant llengua catalana i literatura davant de trenta adolescents. El primer dia que vaig entrar al centre, en la reunió prèvia a les pràctiques que vaig realitzar amb la meva mentora, vaig trucar a la meva mare en sortir i vaig plorar: estava emocionada. En travessar els passadissos em vaig veure en el lloc en el qual volia veure’m des que era adolescent, no puc descriure amb precisió com em vaig sentir, qui no ho hagi viscut no ho entendria.

En la primera setmana vaig sortir de dubtes completament i vaig descobrir que efectivament vull ser docent. Soc conscient que he tingut molta (moltíssima, en realitat) sort amb el grup en què he aplicat la meva proposta i les aules en les quals he observat i intervingut de manera acompanyada; així i tot, però, em sento llesta, amb mecanismes i recursos, excepte els que només ofereix l’experiència, per enfrontar possibles aules conflictives amb què em trobaré en un futur.

El diari de pràctiques m’ha ajudat a repassar i deixar registre dels meus aprenentatges. També a deixar per escrit les meves reflexions, així com lligar-les als diversos autors oferts en els recursos bibliogràfics, aspecte que m’ha resultat molt profitós per a la que considero que ja comença a ser la meva identitat docent. El meu habitus reflexiu ha esdevingut una realitat diària a causa d’aquesta assignatura: m’he plantejat com fer millor la meva tasca docent a les pràctiques, a la feina, a la presentació dels reptes del màster. He tingut presents tots els aspectes que dicta la guia, sense excepció, tot i que pel que fa a la identificació i la gestió d’incidents crítics i de dilemes ètics trobo que m’he quedat curta, ja que a l’institut on he fet les pràctiques el comportament dels alumnes és gairebé l’ideal, sense conflictes greus ni incidents rellevants. Destaco especialment els aspectes que refereixen a la construcció de la identitat professional docent, així com la dimensió ètica de la professió docent i la contemplació dels rols i les tasques que configuren la professió docent a l’etapa secundària, que potser han estat els més presents al llarg de la meva estada al centre.

D’entre les diverses pràctiques reflexives exposades a “La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació” (2021), m’he sentit reflectida, sobretot, amb Perrenoud, Dewey i Schön, que m’han ofert diverses maneres d’enfocar la meva estada de pràctiques i d’entendre el perquè de la importància de certs aspectes a l’hora de reflexionar i extreure conclusions de les experiències viscudes que han estat, com ja he comentat, del tot productives. 

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En les dues últimes sessions dedicades a l’aplicació de la SA, els alumnes tenen instruccions de confeccionar el text argumentatiu o expositiu i, havent fet un mínim d’un esbós i d’una correcció prèvia a l’entrega, lliurar la feina. També han de, una vegada acabada la darrera activitat, completar l’últim apartat, referent a aquesta activitat, del dossier coavaluatiu i avaluar de manera crítica i honesta la feina del company.

Les parelles treballen de valent, tot i que em sembla que han adoptat l’activitat com quelcom que han de fer i no com una tasca que els agradi o motivi de veres. Els temes els agraden, però els costa pensar com procedir. Ho parlo amb la meva mentora i m’adverteix, tal com ja ho va fer a l’inici de la SA, que qualsevol tasca que requereixi que ideïn una idea des de zero o que treballin de manera creativa i autònoma. El meu paper al llarg de les dues sessions és anar de taula en taula, atenent les peticions dels alumnes, per tal que la feina tiri endavant. En aproximadament la meitat dels casos, quan arribo a les taules no han fet un esbós estructurat ni coherent; sí que tots inclouen els connectors, però no existeix un fil conductor que conformi el text. Faig correccions constantment i finalment surten texts de qualitat acceptable o notable, però els costa avançar sense indicacions específiques.

Haig de reflexionar envers el funcionament de la SA. Fins a quin punt la meva estratègia d’aplicació ha influït en el fet que anessin tan perduts en el producte final? Què podria haver fet diferent? Ho podria haver evitat, si és clar que els manca autonomia i experiència en el disseny i confecció de textos? Potser hauria d’haver afegit una activitat relacionada amb la creació de textos? Bé, la reflexió és llarga i hi continuaré pensant. Per ara, em disposo a analitzar els resultats del projecte, els dossiers coavaluatius i m’enfoco en el que hi puc treure per al meu TFM. També, ja ho he pactat amb la meva mentora, tornaré a l’Institut Matadepera en una setmana per poder retornar els textos corregits i poder comentar amb ella les meves impressions, que pretenc exposar en les entrades que tanquen el diari. La proposta de Dewey (1989, dins d’Ornellas i García 2021), que fins ara encara no m’havia encaixat en cap acció reflexiva, ara s’adapta perfectament al moment en què em trobo. Tal com assegura, l’actitud reflexiva ha de trobar-se com a part de l’individu i es compon de l’obertura de ment, que trobo clau per a la reflexió que ara m’espera, la responsabilitat, que tinc present i ja aplico en el plantejament de la baixada de rendiment en l’activitat que he exposat en aquesta entrada, i l’entusiasme, que conservo i he mantingut al llarg de tota la SA i que ara agafo amb una predisposició que, estic segura, em farà millorar com a docent.

Competències treballades:

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En la cinquena sessió dedicada a l’aplicació de la meva SA dono pas al producte final, el qual hauran de desenvolupar durant les tres pròximes sessions. D’entrada no s’han mostrat motivats, fet que ja havia previst, però quan els he comentat que els textos s’hauran de basar en un curtmetratge o un vídeo de YouTube, la seva reacció és just l’esperada: tenen interès i curiositat. De seguida tots han tret els portàtils, sense que els hi hagi demanat, i busquen al Classroom la tasca amb els enllaços. Els explico que hauran de triar una de les dues tipologies textuals i, en funció de la tria, hauran de visualitzar uns vídeos o uns altres. Mentre planificava la SA sospitava que tots triarien el text argumentatiu: és més senzill, han de donar la seva opinió i fer una petita introducció i una conclusió a tall de resum. El text expositiu, en canvi, els obliga a visualitzar el vídeo, prendre notes, endreçar tota la informació i descartar la menys important (per motius d’extensió). Sembla, però, que la tria dels vídeos expositius és l’adequada, ja que aproximadament la meitat dels grups es decanten per aquesta tipologia.

Els deixo clars els objectius de la sessió: pactar la tipologia textual per parelles, visualitzar els vídeos, triar-ne un i fer l’esquema del text.

Els adverteixo que, mentre que del text argumentatiu poden mirar tots els vídeos (duren entre 3 i 5 minuts), del text expositiu només en poden mirar un parell, com a molt, ja que la durada és de quinze minuts per vídeo. Tot i l’advertència, algunes parelles que trien el text expositiu miren tots els vídeos i hi acaben dedicant gairebé tota la sessió. En acabar, s’atabalen perquè veuen que els companys han avançat molt més que ells. Els tranquil·litzo i els dic que encara poden dedicar-hi dues sessions més, però també procuro fer-los entendre que no han seguit les indicacions que, precisament, els havia ofert per tal d’evitar aquesta situació.

Abans d’acabar la sessió passo taula per taula per poder valorar els esquemes i la feina feta. M’adono que alguna parella no ha acabat d’entendre el que els demanava, ja que han fet directament un esbós, i d’altres han fet un esquema que compleix perfectament el que se’ls demanava. Alguns alumnes, segons observo, no entenen què és fer un esquema. És una problemàtica amb la qual no havia comptat i que em convida a reflexionar envers la meva metodologia, potser hauria d’haver ofert un exemple o fet un repàs dels passos a seguir. Reconec aquestes errades com a part de l’evolució de la meva identitat docent i la reflexió que se’n deriva, d’acord amb Schön, amb respecte “entendre els plantejaments, tant de l’ensenyant com de l’estudiant, de manera reflexiva” (1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021).

Competències treballades:

• Dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

• Proposar i implementar millores i innovacions educatives individualment i en col·laboració amb el potencial de les tecnologies mitjançant processos d’avaluació i de recerca sistemàtics o tenint-lo en compte.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En la tercera i quarta sessió, la primera activitat es dona per finalitzada i dono peu a la segona: crear infografies que recullin les característiques seleccionades en les dues primeres hores. Com que en la primera activitat, tal com vaig exposar en el diari, la repetició d’una mateixa tasca per als dos tipus de text els va semblar avorrida i van perdre la motivació, decideixo dir-los que han de fer una única infografia en què es distingeixin els dos tipus de text i en què hi constin les característiques d’aquests. D’aquesta manera, tot i que la feina és la mateixa, ells interpreten que la tasca és només una i no se’ls fa pesada, alhora que adquireixen el coneixement que ofereix la realització de la tasca.

Els fa gràcia: els dono llibertat creativa total i de seguida proven dissenys de Canva i m’expliquen les idees que tenen. Tot i que aprofiten el temps i la feina ocupa l’estona prevista, dues sessions, fan menys cas, estan més inquiets i tendeixen a parlar i desconcentrar-se. Reflexiono envers el motiu: tornen del pati, a la següent hora tenen examen de matemàtiques…, També em plantejo si l’activitat hi té alguna cosa a veure: no els sembla útil? Decideixo fer un incís i explicar-los quin és l’objectiu, novament. M’escolten, però l’actitud no canvia i acabo deduint, em fa costat la meva mentora, que es deu a les dues primeres causes. Els vaig recordant que mirin la rúbrica coavaluativa per tenir clara la feina que cal fer i els punts que s’avaluaran. No em fan cas i, la veritat, em trobo perduda. Finalment, decideixo anar parella per parella i explicar-los-hi, però trobo que no és la decisió més encertada perquè dedico vint minuts a una tasca que en requereix dos. La meva mentora m’aconsella i jo memoritzo el que em diu per tal de tenir-ho en compte en futures ocasions, tal com recomana Schön amb respecte tenir en compte el coneixement que només ofereix l’experiència (1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021).

Al llarg de la segona sessió dedicada a aquesta activitat tots els alumnes acaben les infografies i la majoria em demana que les revisi, més per voler ensenyar la feina feta que per interès real en la correcció, sospito. Una vegada entregada la tasca, avaluen la feina feta i, en la majoria dels casos, s’adonen que no podran obtenir l’excel·lent perquè no han revisat els criteris d’avaluació mentre feien la feina.

En aquesta activitat aprenc molt i m’enfronto a nous reptes. L’actitud dels estudiants, que ja no és tan idíl·lica, em dona una nova perspectiva i em suposa una problemàtica sobre la qual reflexionar i extreure’n conclusions útils per a la meva tasca i identitat docent; em veig reflectida, tal com en altres circumstàncies de la meva estada de pràctiques, en la proposta de Schön en el títol reflexionar en i durant l’acció (1987 dins d’Ornellas i Garcia, 2021).

Amb les característiques de les dues tipologies de text clares, ja estan preparats per enfrontar el projecte final: l’escriptura d’un text argumentatiu o un text expositiu.

Competències treballades:

• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En la segona sessió els alumnes duen a terme la mateixa activitat però amb el text expositiu. Llegeixen en veu alta el text d’exemple de manera conjunta i busquen en les targetes aquelles característiques que hi corresponen. Aquesta vegada l’activitat es desenvolupa a un ritme més accelerat, ja coneixen el joc, i el resolen en mitja hora. Novament, comparem els resultats amb les característiques de la pissarra i, altra vegada, reconeixen els seus errors i els seus encerts.

Procuro altra vegada que el meu paper es limiti, gairebé, a observar. Vull veure com es desenvolupen, com s’ajuden, com debaten les respostes. També vull veure si he aconseguit integrar els casos amb TDAH i dislèxia, i m’emporto una bona sensació: els veig participatius i quan els demano la justificació de la tria d’alguna targeta, em saben explicar el perquè.

La coavaluació la fan, sorprenentment, de manera molt honesta. En alguna ocasió inclús es comenten les puntuacions entre ells i debaten sobre què podrien haver fet millor. És un grup que no deixa de sorprendre’m: esperava que procuressin aprofitar l’avantatge d’avaluar-se entre ells per apujar la nota (cal dir que en dos casos així ho han fet). La meva mentora entén la meva sorpresa i em confirma que és un grup molt sincer i que de debò s’ajuden entre ells, en la majoria dels casos.

De l’observació extrec una conclusió que em sembla molt productiva. Mentre que en el text argumentatiu, que és el primer que han treballat, han gaudit fent el joc de les targetes i els ha resultat dinàmic i divertit, quan l’han fet per segona vegada els he vist una mica desmotivats i avorrits, amb ganes d’acabar. La meva mentora em comenta que haig de tenir en compte que s’apropava l’hora del pati, però també em diu que és important ser crítica i que una bona docent ha de ser capaç d’identificar com evoluciona una activitat i realitzar els canvis que convinguin en funció dels resultats obtinguts. Reconec que abans de començar el màster, si m’hagués trobat amb aquesta situació, m’hagués fustigat pensant que ho hauria d’haver previst. Ara, però, entenc que ser docent també consisteix a reflexionar envers la pròpia feina i aprendre de la pròpia experiència. Em veig reflectida, en aquest motiu, amb Schön (1987 dins d’Ornellas i Garcia, 2021), que identifica com a pràctica reflexiva la reflexió en i durant l’acció, que sorgeix d’una problemàtica imprevista i que requereix una reflexió crítica que hi doni solució. També, del mateix autor, reconec la reflexió sobre l’acció i sobre la reflexió en l’acció, que refereix al procés d’aprenentatge permanent del professorat.

Competències treballades:

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.

• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

Avui he començat a aplicar la meva SA. He arribat mitja hora abans: estava nerviosa. Tot i saber que el meu grup acostuma a mostrar una actitud oberta a fer feina i amb mi mantenen una relació extravertida i propera, no sabia com reaccionarien a la meva proposta.

En arribar, la meva mentora els ha recordat el meu nou paper i tots l’han rebut amb entusiasme. He introduït la meva SA; els he explicat com seria l’avaluació, quin seria el funcionament i quins objectius tenien des d’aquella sessió fins a les set properes.

Els he preguntat si ja havien tractat les tipologies textuals, i la majoria ha reconegut que calia fer un repàs. Els he presentat el text expositiu i l’argumentatiu i els he demanat que, per grups, pensin dues característiques de cada tipus de text. Les han anat dient mentre jo les apuntava a la pissarra; algunes eren completament contràries entre elles i altres confonien les dues tipologies textuals amb altres de ben diferents (text descriptiu, entrevista, etc.). Amb la pissarra encara escrita i sense corregir, els he explicat a primera activitat, referent al joc de les targetes, ja exposada a l’entrada anterior al diari.

Ha funcionat prou bé: han treballat en equip, tots s’han mostrat participatius i han finalitzat la selecció de les característiques del text argumentatiu amb èxit. Haig de reconèixer la bona feina de la meva mentora en l’organització dels grups: ha sabut combinar perfectament les capacitats dels estudiants i ha respectat allò que jo li vaig demanar sobre l’atenció a la diversitat, relacionat, precisament, amb la distribució equitativa dels alumnes en grups. 

La meva tasca en aquesta primera activitat ha estat fonamentalment observar. També resoldre dubtes, però he volgut centrar-me en l’observació i l’anàlisi de com avançava l’activitat. He procurat seguir en la meva observació el model de Perrenoud (2004 dins d’Ornellas i Garcia, 2021), i he tingut en compte especialment els següents punts que suposen motius per afavorir la reflexió docent en la pròpia pràctica:

• Afavorir l’acumulació de sabers d’experiència.
• Acreditar una evolució cap a la professionalització.
• Ajudar en la lluita contra la irreductible alteritat de l’aprenent.

En definitiva, estic molt satisfeta. Han demostrat capacitat crítica i reflexiva, a més de dur a terme l’activitat de manera col·laborativa i conscient. Una vegada acabada la selecció de les targetes del text argumentatiu, hem comprovat la llista que encara era a la pissarra i ells mateixos han localitzat i comentat els seus errors. Com que avui els alumnes de 2n fan dues classes seguides de llengües, exposo en la següent entrada la segona sessió en què he aplicat la SA. 

Competències treballades:

• Reconèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: intervenció autònoma

Tancava la darrera entrada del diari amb un fragment de la reflexió oferta per Van Manen (1998, dins d’Ornellas i Garcia, 2021), el qual exposava la capacitat que ha de tenir el docent per prendre decisions, reflexionar i modificar les eines a favor de la seva tasca docent i creixement personal. És precisament això el que vaig fer en la planificació de la meva SA: vaig idear-ne una, vaig reflexionar envers aquesta, vaig prendre decisions i la vaig modificar, és el que ensenyo en aquesta entrada, a favor de l’aprenentatge productiu, actiu i conscient dels alumnes i del meu desenvolupament professional. Si bé és cert que en aquest cas no he enfrontat i reaccionat, tal com dicta el fragment, a una situació incerta, sí que he hagut d’observar el meu entorn i determinar si allò que proposava era l’ideal per la situació que encarava. No ho era.

De seguida em vaig posar a pensar en una nova SA. Volia aprofitar les activitats ja ideades, però calia reformular el fil conductor. En comptes de tractar tantes tipologies textuals, en vaig triar dues: l’expositiva i l’argumentativa, que em van semblar les que són més habituals. Tots els alumnes haurien de treballar-les i convertir-se en experts; d’aquesta manera, els aprenentatges serien els mateixos per a tots els alumnes i les competències treballades, també. Per tant, en comptes d’assignar un tipus de text a cada taula, tots els grups treballarien les dues. També calia afegir una activitat introductòria en què els estudiants exposessin què és allò que ja coneixien de les dues tipologies textuals. Pel que fa a la segona activitat, vaig canviar el pòster per la realització de dues infografies que recollissin, en cada una, les característiques que les targetes identificaven amb respecte el text argumentatiu i el text expositiu. Per acabar, vaig pensar que en comptes de realitzar un text breu d’exemple, convenia que els estudiants duguessin a la pràctica per parelles tot l’après i poguessin fer un text expositiu i argumentatiu, segons preferissin, en el qual tractessin un tema que els agradés d’entre uns quants oferts en format audiovisual. Vaig voler mantenir la rúbrica coavaluativa, en la qual vaig incloure apartats que tractaven tant els continguts de cada activitat com l’actitud, la creativitat i la implicació.

El desenvolupament de la SA, doncs, és finalment el següent:

PRIMERA FASE (2 sessions, 2 h): introducció, activitat inicial (“Què en sabem?”), identificació de les característiques de les dues tipologies textuals amb targetes, grupal.

SEGONA FASE (2 sessions, 2 h): realització de la infografia, parelles.

TERCERA FASE (3 sessions, 3 h): tria del tema, planificació, redactat, revisió i correcció del text escrit.

Vaig tornar a acudir a la meva mentora, tal com especifica que convé fer Schön (“Prestar atenció al coneixement experiencial intrínsec al docent”, 1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021), i aquesta em va donar el vistiplau. Em va ajudar a acabar de definir la metodologia d’algunes activitats i, finalment, vaig poder començar a preparar tot el material necessari.

Competències treballades:

• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

La veritat és que un dels meus punts febles, l’he patit des que tinc memòria, és que soc molt poc creativa. Vaig donar-hi voltes durant dies: volia que la meva proposta fos dinàmica, que els agradés, que s’adaptés a les necessitats educatives de tots els estudiants, que poguessin treballar en grup i, és clar, que cobrís la necessitat identificada. Mai no acabava de lligar les activitats i dotar-les de sentit. En aquesta entrada exposaré la que va ser la meva primera idea ferma, la qual vaig presentar a la meva mentora i, ja us aviso, va quedar completament descartada per ser massa ambiciosa (es veu, companys, que pecar de ser ambiciós és quelcom que ens passarà en els nostres inicis com a docents: m’ho va assegurar la meva mentora).

La meva idea constava de tres activitats (l’explico perquè, tot i ser descartada, em servirà per deixar reflectida la reflexió que en vaig fer i que em va conduir a la SA definitiva).

Activitat 1 – JOC DE TARGETES

Els estudiants es dividiren en grups de quatre, tal com seuen a la seva aula habitual, i se’ls assignaria una tipologia textual d’entre les següents: periodística, expositiva, argumentativa, instructiva, descriptiva i narrativa. Cada grup rebria un text de la seva tipologia textual i haurien de cercar en unes targetes, les quals contendiren característiques de tots els tipus de text, aquelles que pertanyerien al text assignat. D’aquesta manera, per exemple, el grup que tingués assignat el text expositiu hauria de seleccionar targetes que dictessin característiques de l’estil: “té caràcter informatiu”, “presenta la informació de manera objectiva” o “es troba a diaris, revistes, vídeos informatius, etc.”.

Reflexió, problemàtica: els alumnes no es formen en la mateixa tipologia de text, de manera que els aprenentatges no són comuns i les competències específiques i transversals, tampoc.

Activitat 2 – PÒSTERS

Una vegada recopilades les característiques de cada tipus de text, els estudiants, mantenint els grups, haurien de realitzar un pòster que les inclogués i en el qual demostressin que són experts en la tipologia textual assignada. Aquest text hauria d’incloure la definició, l’objectiu, les característiques i un exemple breu i original.

Reflexió, problemàtica: l’extensió habitual i la complexitat de totes les tipologies de text proposades no coincideix, de manera que el temps i esforç dedicat per a cada pòster també ho seria. Per exemple, entre l’expositiu (requereix buscar informació, analitzar-la, fer un esquema previ al text, etc.) i l’instructiu (una recepta de cuina qualsevol, no es triga més de quinze minuts).

Activitat 3 – EXPOSICIÓ DELS PÒSTERS

Els estudiants haurien de fer una presentació oral sobre el seu tipus de text, amb el pòster de la segona activitat, i compartir el text creat amb la resta mitjançant la lectura d’aquest en veu alta.

Reflexió, problemàtica: hi ha més grups que temes, les exposicions es repetirien en dues ocasions. A més, alguns estudiants haurien treballat tipologies textuals que la resta no.

La proposta incloïa una rúbrica coavaluativa, diferent per cada grup, en què els alumnes haurien d’avaluar la tasca executada com a grup. 

Mentre redactava la SA a l’R5 de l’assignatura de Pràctiques, ja m’adonava que no acabava de lligar, especialment pel que fa a les competències específiques treballades, diferents a cada grup i tipologia textual. Reflexionava sobre la productivitat i funcionalitat de la proposta que acabo d’exposar i pensava envers la possibilitat que és en aquest raonament en el qual més m’he vist reflectida en les teories reflexives exposades als recursos d’aprenentatge. En aquest cas, citaré a Van Manen (1998, dins d’Ornellas i Garcia, 2021), ja que he aplicat la seva proposta de nivells de reflexió per a la planificació de la SA i, a més, trobo que queden molt ben reflectits en el paràgraf que tanca el capítol: 

El docent expert reflexiu és, per tant, un professional crític, deliberatiu i transformatiu que ha superat la postura del tècnic competent –amb una professionalitat docent forjada en la repetició d’esquemes– i que utilitza la reflexió com a eina imprescindible per enfrontar-se a situacions incertes i desconegudes de la seva praxi docent, prendre decisions fonamentades, i conduir el seu propi desenvolupament professional i creixement personal. (2021, 10)

És amb aquest mateix fragment que obro la següent entrada del diari: la reflexió continua. 

Competències treballades

• Avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents del centre, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació fent ús de les tecnologies digitals.

• Concretar el currículum al centre docent a través de la realització de la programació corresponent participant en la planificació col·lectiva d’aquest currículum.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1