Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: intervenció acompanyada

En la meva tercera setmana d’intervenció acompanyada em sento completament integrada en el grup de 2n d’ESO D, que és amb el qual comparteixo més estones i amb el que aplicaré, a finals de març, la meva proposta. En un principi, sobretot a les primeres setmanes d’observació, em preocupava que no els percebia especialment oberts a acollir-me com a nova integrant del grup (en qualitat de docent de pràctiques), ja que, tot i saber el meu paper, no es dirigien a mi ni em tenien en compte. En les darreres setmanes, però, he hagut d’anar d’una taula a una altra per solucionar dubtes, explicar enunciats i corregir la feina feta. Els alumnes valoren la meva opinió i agraeixen els meus suggeriments i explicacions, també s’interessen per la meva feina a l’institut i em pregunten diverses vegades si estaré amb ells tot el que resta de curs. La preocupació que en un principi m’envaïa i em feia dubtar amb respecte la meva integració al grup i l’èxit de la meva intervenció autònoma, ara s’ha esfumat i ja em sento segura i estic motivada.

Fa setmanes que comparteixo una hora setmanal dedicada a la lectura autònoma amb el grup de 2n. L’observació d’aquesta activitat em va semblar interessant des del moment en què se’m va plantejar, ja que per a ells era una proposta nova, no l’havien dut a terme fins aquest curs, i vaig poder assistir a la primera classe i he pogut anar veient com evoluciona i es desenvolupa l’hàbit lector en uns alumnes que, majoritàriament, rebutgen la pràctica lectora en el seu dia a dia. L’equip docent, en el plantejament d’aquest espai, va decidir que era efectiu desplaçar els alumnes a la biblioteca del centre, ja que d’aquesta manera podrien disposar de tot el catàleg de llibres i, a més, distingir entre l’espai de classe i l’espai lector, que compleixen funcions diferents i, per tant, exigeixen una actitud i un comportament adaptat a cada activitat. La biblioteca em va impressionar; si bé no és molt gran, sí que disposa d’una gran proposta bibliogràfica, catalogada i endreçada de manera que els lectors poden trobar fàcilment un llibre que els cridi l’atenció, adequat a la seva edat, als seus interessos i a la dificultat quant a vocabulari i seguiment de l’argument. L’idioma dels llibres és majoritàriament el català i el castellà, però també n’hi ha en anglès i, inclús, hi ha un prestatge dedicat a còmics i revistes, fet que em va sorprendre positivament, ja que vaig poder concloure que l’institut aposta definitivament pel consum, del tipus que els estudiants escullin i prefereixin, de llibres i novel·les gràfiques.

Els alumnes van ser orientats individualment el primer dia de lectura autònoma, en el qual vaig poder veure que, la majoria, ni tan sols sabien quina temàtica els agrada. No identifiquen la problemàtica de l’absència de la lectura en el seu dia a dia i són molt clars amb la seva decisió: com que no els agrada llegir, no ho fan (“i punt”). No em va sorprendre, doncs, que a la tercera sessió un nombre significatiu d’alumnes ja hagués provat sort amb una lectura diferent de la del primer dia, que asseguraven que era avorrida i lenta. Aquest segon intent, en molts dels casos, va tenir la mateixa sort passades un parell de sessions.

Vaig assistir a la següent reunió de tutors, que just es va celebrar l’endemà, i els educadors van compartir la seva experiència amb els seus tutoritzats i en totes aquestes identificaven la problemàtica que just he exposat. L’equip docent, que treballa en xarxa en el plantejament de noves mesures, activitats i propostes, va proposar oferir als alumnes una fulla en què poguessin fer les seves propostes de llibres que els cridaven l’atenció i que la biblioteca encara no oferia. També van acordar que els permetrien portar a l’institut llibres de casa i llegir-los a l’hora de lectura, fet que va motivar a molts dels estudiants, alguns dels quals van acordar demanar als pares que compressin el mateix llibre per poder fer junts la lectura. Al llarg de la reunió de tutors identifico que la meva reflexió s’adapta a alguns dels elements per a la reflexió en l’acció que proposa Schön (1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021), principalment els que refereixen a “considerar les interaccions en els processos d’ensenyament-aprenentatge, com a objectiu de reflexió en si mateix” i “entendre els plantejaments, tant de l’ensenyant com de l’estudiant, de manera reflexiva.” .

Tot i l’extensa i diversa proposta bibliogràfica, les noves mesures adoptades i l’espai destinat especialment a la lectura, la proposta sembla que no té massa èxit, de moment. La millora respecte de la primera classe, però, és evident. En aquesta, els alumnes que llegien no eren més de cinc; la resta aprofitava per parlar, per jugar amb els llibres, per donar voltes per la biblioteca, etc. La meva mentora, que volia llegir per donar exemple i fer cohesió de grup, no va poder perquè va haver de passar tota l’hora cridant l’atenció a aquells alumnes que no seguien les pautes de comportament establertes. Em va sorprendre: en general és un grup treballador i poc rebel. En les darreres classes, que ja he comentat que encara no són del tot efectives, diversos dels alumnes tenen molt d’interès a seguir la lectura, d’altres omplen les fitxes que la docent els ofereix una vegada han acabat un llibre i, els que en un principi no seien, parlaven i es negaven a llegir, es distreuen amb menys freqüència i ja no s’aventuren, o ho fan menys que abans, a parlar.

L’adquisició d’hàbits no és una tasca fàcil, i en aquest cas no he pogut contemplar una excepció. Trobo, però, que l’institut ofereix tot el que està al seu abast i es compromet plenament amb la proposta. Penso que, com que el grup només compta amb quatre hores setmanals de català i castellà (en total), potser dedicar més hores a la lectura per a la realització de tallers, xerrades o activitats, els privaria de poder avançar en altres competències. Encara disposo d’algunes setmanes de pràctiques i tinc ganes de veure com evoluciona l’hora de lectura en el grup de 2n i, llavors, poder concloure si la proposta de l’equip docent és efectiva i respon a la problemàtica localitzada o si, per contra, cal fer modificacions en el plantejament d’aquesta.

Competències treballades:

• Valorar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1