Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En la segona sessió els alumnes duen a terme la mateixa activitat però amb el text expositiu. Llegeixen en veu alta el text d’exemple de manera conjunta i busquen en les targetes aquelles característiques que hi corresponen. Aquesta vegada l’activitat es desenvolupa a un ritme més accelerat, ja coneixen el joc, i el resolen en mitja hora. Novament, comparem els resultats amb les característiques de la pissarra i, altra vegada, reconeixen els seus errors i els seus encerts.

Procuro altra vegada que el meu paper es limiti, gairebé, a observar. Vull veure com es desenvolupen, com s’ajuden, com debaten les respostes. També vull veure si he aconseguit integrar els casos amb TDAH i dislèxia, i m’emporto una bona sensació: els veig participatius i quan els demano la justificació de la tria d’alguna targeta, em saben explicar el perquè.

La coavaluació la fan, sorprenentment, de manera molt honesta. En alguna ocasió inclús es comenten les puntuacions entre ells i debaten sobre què podrien haver fet millor. És un grup que no deixa de sorprendre’m: esperava que procuressin aprofitar l’avantatge d’avaluar-se entre ells per apujar la nota (cal dir que en dos casos així ho han fet). La meva mentora entén la meva sorpresa i em confirma que és un grup molt sincer i que de debò s’ajuden entre ells, en la majoria dels casos.

De l’observació extrec una conclusió que em sembla molt productiva. Mentre que en el text argumentatiu, que és el primer que han treballat, han gaudit fent el joc de les targetes i els ha resultat dinàmic i divertit, quan l’han fet per segona vegada els he vist una mica desmotivats i avorrits, amb ganes d’acabar. La meva mentora em comenta que haig de tenir en compte que s’apropava l’hora del pati, però també em diu que és important ser crítica i que una bona docent ha de ser capaç d’identificar com evoluciona una activitat i realitzar els canvis que convinguin en funció dels resultats obtinguts. Reconec que abans de començar el màster, si m’hagués trobat amb aquesta situació, m’hagués fustigat pensant que ho hauria d’haver previst. Ara, però, entenc que ser docent també consisteix a reflexionar envers la pròpia feina i aprendre de la pròpia experiència. Em veig reflectida, en aquest motiu, amb Schön (1987 dins d’Ornellas i Garcia, 2021), que identifica com a pràctica reflexiva la reflexió en i durant l’acció, que sorgeix d’una problemàtica imprevista i que requereix una reflexió crítica que hi doni solució. També, del mateix autor, reconec la reflexió sobre l’acció i sobre la reflexió en l’acció, que refereix al procés d’aprenentatge permanent del professorat.

Competències treballades:

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.

• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1