Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 4

Públic

Fase: Intervenció autònoma

En la cinquena sessió dedicada a l’aplicació de la meva SA dono pas al producte final, el qual hauran de desenvolupar durant les tres pròximes sessions. D’entrada no s’han mostrat motivats, fet que ja havia previst, però quan els he comentat que els textos s’hauran de basar en un curtmetratge o un vídeo de YouTube, la seva reacció és just l’esperada: tenen interès i curiositat. De seguida tots han tret els portàtils, sense que els hi hagi demanat, i busquen al Classroom la tasca amb els enllaços. Els explico que hauran de triar una de les dues tipologies textuals i, en funció de la tria, hauran de visualitzar uns vídeos o uns altres. Mentre planificava la SA sospitava que tots triarien el text argumentatiu: és més senzill, han de donar la seva opinió i fer una petita introducció i una conclusió a tall de resum. El text expositiu, en canvi, els obliga a visualitzar el vídeo, prendre notes, endreçar tota la informació i descartar la menys important (per motius d’extensió). Sembla, però, que la tria dels vídeos expositius és l’adequada, ja que aproximadament la meitat dels grups es decanten per aquesta tipologia.

Els deixo clars els objectius de la sessió: pactar la tipologia textual per parelles, visualitzar els vídeos, triar-ne un i fer l’esquema del text.

Els adverteixo que, mentre que del text argumentatiu poden mirar tots els vídeos (duren entre 3 i 5 minuts), del text expositiu només en poden mirar un parell, com a molt, ja que la durada és de quinze minuts per vídeo. Tot i l’advertència, algunes parelles que trien el text expositiu miren tots els vídeos i hi acaben dedicant gairebé tota la sessió. En acabar, s’atabalen perquè veuen que els companys han avançat molt més que ells. Els tranquil·litzo i els dic que encara poden dedicar-hi dues sessions més, però també procuro fer-los entendre que no han seguit les indicacions que, precisament, els havia ofert per tal d’evitar aquesta situació.

Abans d’acabar la sessió passo taula per taula per poder valorar els esquemes i la feina feta. M’adono que alguna parella no ha acabat d’entendre el que els demanava, ja que han fet directament un esbós, i d’altres han fet un esquema que compleix perfectament el que se’ls demanava. Alguns alumnes, segons observo, no entenen què és fer un esquema. És una problemàtica amb la qual no havia comptat i que em convida a reflexionar envers la meva metodologia, potser hauria d’haver ofert un exemple o fet un repàs dels passos a seguir. Reconec aquestes errades com a part de l’evolució de la meva identitat docent i la reflexió que se’n deriva, d’acord amb Schön, amb respecte “entendre els plantejaments, tant de l’ensenyant com de l’estudiant, de manera reflexiva” (1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021).

Competències treballades:

• Dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

• Proposar i implementar millores i innovacions educatives individualment i en col·laboració amb el potencial de les tecnologies mitjançant processos d’avaluació i de recerca sistemàtics o tenint-lo en compte.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1